|
Tazwart
Tazrawt n Leqran d imeslayen n wucbi
n Nnbi tell-as ta allit
ebbi d slam-is
tbeggened d aken a as
n wawalen yesεan assaγ d tusna id yettwabedren degsen: amedya: tusna n
ddin (fiqh), tin e t
(l ikma,tamusni),
axemmem, tamatart (tbut), afakul (Lbu han),
anza tamunut (Lbayyina)… ay-agi mebla ma nettu aylan iflalayen yessawalen
(yesseγbasen)
γer
tmusni i yessalayen deg wazal-is imi d yenna
ebbi
seb anu:
«Γer
s yisem n ugellid-ik id yesnulfan, yesnulfad amdan deg atlaγ γer! d
agellid-ik i yugaren ka yellan di tihuggra (al akram i yeslemden s amarew
(lqalem) yesselmed amdan ayen ur ye ri
ara)»
[Al-Σalaq 1-5].
« ebbi
ad yessali(yessifrir) γer tseddarin εlayen widan ifelsen(yumnen) degwen d
widan iwumi tettunefk tmusni»
[Al-Muğadala
11].
«u
inid ay agellid-iw
arnuyid tamusni»
[ a-Ha
114].
«widan
yettugaden
ebbi
ger lεibad-is d imusnawen»
[Fa ir
28].
«a
sen id nesken izmulen-nneγ (layat-nneγ) deg iglan(Al-
afaq) u deg yiman-nsen , alarmi yuγalasen d amumu (d leqrar) d’aken d
ayenni id tidett ,ur
ica
ara d akken agellid-ik d inigi γef yal taγawsa?»
[fu ilat
53].
U ger yeswiyen imeqranen n
tusna:
-Aseğhed n teflest (liman).
-Time riwt
n idrugen(lesrar) n umaγrad.
-Aγbal (awenneε) n terrumsut
d isekkiren.
U yella ibn
ağr lεasqalani
deg adlis-is: “Al-fat
Al-bari
fi car
a i
Lbuxari”
yerna γures ayli (a ric)
iwumi yefka isem "Ayli
n tusna send (weqbel ) ameslay d umahil",
d ayen i y cudden γer wawal n
ebbi seb anu
«Issin γer d akk ulac yillu (ayuc) ala allah»
[Mu amed
19].
1. Azal n Tusna
di Sunna (Ansay) n Nnbi:
B en-aγ
d timerwin (d iεec aten)
n imeslayen n Wucbi
i yessawalen γer usuter n tusna, u id yetbegginen azal n imusnawen,
garasen:
1.
Γef
muεawya yenna: yenna wemceggeε n
ebbi fell-as ta allit
ebbi d slam-is (win
i wumi yebγa ebbi
lxi asyefk
tamusni n ddin (ajjed)) [yessawe -it-id
Lbuxari d Muslim]
2.
Гef
Abi Ddardae yenna sliγ
imceggeε
n
ebbi
fell-as ta allit
ebbi d slam-is
yeqqared (win
ara i efren
abrid i deg yessutur degs tusna, atan
ebbi
as yessigel (yessishel) s yis abrid γer lğennet
(amradan),
u
lmaleykat
(ineğlas)
srusunt iferrawen nsent i win yessuteren tusna (anelmad) seg asgiwen ( i a)
deg
wayen tgen,u amusnaw yessutur-as asuref sekra n win yellan deg igenwan d
win yellan di lqaεεa ula d iγaγaten iselman deg waman, u azal n umusnaw
γef urrumsan am azal n wagur γef ugensatriwen (ikawakib) nni en,
u imusnawen d imekkasan (lwa ata)
n lambiya, ur d ğğin ara adrim maca ğğand tusna, u win itt-yebbin atan
yebbi cci meqren) [yessaw ed-it-id
Abu Dawud d Ttirmidi].
3.
Гef Anas yenna: yenna
wemceggeε n
ebbi
fell-as ta allit
ebbi d slam-is: (win
ara yefγen γer usuter n tusna, aten deg wabrid n
ebbi
alama yuγaled) [yessawe -it-id
Ttirmidi]
4.
Гef Abi Hu ay a
yenna: yenna Wucbi
n Nnbi fell-as ta allit
ebbi d slam-is: (Mi
ara yemmet wemdan, imahilen-is ad kfun ala di tlata (k a )
n tγawsiwin, takuta( adaqa)
tamaγlalt (yezgan), neγ tusna ara iqedcen i lfayda n yemddanen, neγ aqcic
yebbin abrid yelhan ara s idaεεun γer
ebbi)
[yessawe -it-id
Muslim].
5.
Гef Abi Hu ay a
yenna: yennad wucbi
n Nnbi fell-as ta allit
ebbi d slam-is
(win
i efren
abrid i deg yessutur tusna, atan
ebbi
as yissegel yis abrid γer lğennet. yal agraw n yemdanen ara d yemlilen
deg yiwen wexam deg yexxamen n
ebbi
seb anu
(lğwameε) aken ad γren adlis n
ebbi
(leqran) at slemden baygarasen atan ad
ubb
fell-asen taferiwt (ssakina), u a tent del tmella ( e ma),
u ad sbarberent lmalaykat fellasen, u aten id yebder
ebbi
sebsa anu
γer wid yellan γures)
[yessawe -it-id Muslim]
6.
Гef Σabdu
Allah Bnu Σuma
Bnu Lεa yen-ad: yenn-ad wucbi
n Nnbi fell-as ta allit
ebbi d slam-is:
( ebbi
ur yesseγbay ara (yessengar ara) tamusni s weqlaε is deg yemdanen maca
yesseγbay tusna s welqa
n tneffutin (la wa )
n imusnawen, mi d anda ur d yessegri ara ula d yiwen degsen , imdanen ad
ssarsen d iqarray fellasen innuzaγ (lğuhhal) mi ten seqsen γef temsalt
yellan, ad fken tamuγli nsen mebla ma fkan i tmuγliwin agi lsas i i e an
di tusna ,dγa ad flen u ad seflen wiya )
[yessawe -it-id Lbuxari d Muslim].
* Imeslayen n  u aba
(imeddukal n Nnbi)  i wan
n
ebbi
fell-asen:
1.
Гef sidna Σuma
yen-ad: (ma yetwateqsa umusnaw , tamusni-is ad tban di k a
n temsal: ya ad isenned γer ayla (laya) i ibanen, neγ γer sunna i
yetwellihen, neγ ad yenni d
ebbi
i ye ran).
2.
Гef Abi Hu ay a
yenna: (yifiyit ad qqimeγ tasaεet ad agmaγ tamusni di ddin wala ad alleγ i
kamel (stimmad) alami d
ba ).
3.
Гef Abi Ddardae yen-ad: (a raz
(almad) n tusna tasaεet yif εawaz n yi
s timmad s t allit).
4.
Yenna Ttaw i:
(ulac i yifen sel tigin n watfaren asuter n tusna).
2. Asmatu n tusna
di Sunna n Nnbi:
ur d yessewzel ara Nnbi tusna di tusniwin n ddin d usa uf
n lislam, imi at-id naf tegbered (tjemεed)
tusniwin tangawin, i ibedden γef
ta mit
d wannay (asiked).
Imi Tusna tangawant tettafed
tifrat i wuguren, tesseqrabed isettumen (lmasafat), u ytcu u
i tizmar ( aqat),
ma d tusna n ddin tesse bibir
γef tusna tangawant aken ur tetecce
ara, u ur tettuγal ara d allal n usedrem.
Ad
kangawenty (ase n ddin n d wedent gdil ara la
d naf azal n ukku
mraw ( ebεin)
n imeslayen nwucbi
id yetmeslayen γef temsal yer an tujya, u
deg wayen id yenna wucbi
fell-as ta allit
ebbi d slam-is a-agi:
( mkul a an
id ye ub
ebbi
i ubbed
yides ellu)
[yessawe -it-id
Lbuxari], u deg wayen i yesεan azal id tebder sunna n wicbi
fell-as ta allit
ebbi d slam-is Lhağama (aq aε
n idammen).
Di sunna asiwel γer welmad n
ak tusniwin i γef tebna dduni, tusniwin agi ma lemdentent kra wiyi
xas ur tent lmiden ara.
3. T ebga n usuter n tusna:
3.1.
Aseqεed
n yeswi deg usuter n tusna ara yilin i udem n
ebbi,
yenna wemceggeε fell-as ta allit
ebbi d slam-is:
(tigawin s tidemiwin (nniya), u yal amdan yetwa af
s tidemiwin-is…) [yessawe -it-id
Lbuxari].
(ur
ttelmadewt ara aken ad tzuxxem s tmusni nwen zdat n imusnawen, ula aken ad
meslayem (ad temğadalem) s yis ungifen)
[yessawe -it-id
Ibn Mağa].
Гef Abi Hu ay a
yenna: (win ara ilemden tusna is id yebbi ad
yessuter s yis udem n
ebbi
seb anu
, maca netta ilemdit aken ad i elli
cci n ddunit, wagini ur yettaf ara rri a
n lğennet ass n tnekra)
[yessawe -it
id Abu Dawud].
3.2.
Akemmel deg usuter n tusna, imi d yen-ad
ebbi:
«u inid :ay agellid-iw arnuyid tamusni»
[ a-Ha
114], u di tqessit n sidna Musa ne a
d Σabdu Allah Al Xu ayr
amedya γef usuter n zyada n tusna: yen-ad
ebbi
seb anu:
«ma zemreγ ad ak
efreγ
aken a iteslemde
cwi
di tusna n webrid yelhan is i tettuslemde »
[Al-Kahf 66].
U llan wid i el en
deg imezwura ger wid yesse asen
γef usijjew n tusna d usnarni-is, u l ikma
i imussanen teqqar: (suter tusna si ddu
armi d a ekka).
yetwasteqsa
ufian
Bnu Σyina: (anwa i yesεan ger yemdanen aser (ye wağen)
γer usuter n tusna? yenna: d win yellan degsen d amusnaw, imi leγla
s yures d ucmit).
3.3.
 ba
γef tidewasin: imi abrid n ullumme
n tusna γezzif aken daγen yuεa ,
γef aya ilaq degs ssba
γef tigellelt d εawaz d inig……
3.4. Tikci n wazal i aselmad
yen-ad Nnbi fell-as ta allit
ebbi d slam-is:(ur
yelli ara deg neγ win ur iweqqren ara ameqran -nneγ ur imudden ara tamella
i ame yan-nneγ,
ur yessinen ara azal n umusnaw ) [yessawe -it-id
A mad]
tikci n wazal i amusnaw
tettilid s:
-Tikci n tme uγt
d usem es.
-Aqaεεed n tγimit mebla ma
nekkayasid s waεrur.
-Asteqsi n umusnaw mebla le ya
neγ zzux, yenna Ibn Cihab: (tusna d tixzanin u tisura nsent d asteqsi),
u yenna Muğahid:(ur yettelmad ara win yetset in
wala win yessimγuren iman-is), u tennad Σaica: (ac al
sewhament tlawin n el an ar
ur tent gdil ara le ya-nsent γef usuter n tusna n ddin)
[yessawe -it
id El Buxari]. |