(Tussna n Ssunna n Nnbi)

 
 

Tusna (1)

 

Tazwart

Tazrawt n Leqran d imeslayen n wucbi n Nnbi tell-as taallit ebbi d slam-is tbeggened d aken aas n wawalen yesεan assaγ d tusna id yettwabedren degsen: amedya: tusna n ddin (fiqh), tinet (likma,tamusni), axemmem, tamatart (tbut), afakul (Lbuhan), anza tamunut (Lbayyina)… ay-agi mebla ma nettu aylan iflalayen yessawalen (yesseγbasen) γer tmusni i yessalayen deg wazal-is imi d yenna ebbi sebanu:

«Γer s yisem n ugellid-ik id yesnulfan, yesnulfad amdan deg atlaγ γer! d agellid-ik i yugaren ka yellan di tihuggra (al akram i yeslemden s amarew (lqalem) yesselmed amdan ayen ur yeri ara)» [Al-Σalaq 1-5].

«ebbi ad yessali(yessifrir) γer tseddarin εlayen widan ifelsen(yumnen) degwen d widan iwumi tettunefk tmusni» [Al-Muğadala 11].

«u inid ay agellid-iw arnuyid tamusni» [a-Ha 114].

«widan yettugaden ebbi ger lεibad-is d imusnawen» [Fair 28].

«a sen id nesken izmulen-nneγ (layat-nneγ) deg iglan(Al- afaq) u deg yiman-nsen , alarmi yuγalasen d amumu (d leqrar) d’aken d ayenni id tidett ,ur ica ara d akken  agellid-ik d  inigi γef yal taγawsa [fuilat 53].

 

U ger yeswiyen imeqranen n tusna:

-Aseğhed n teflest (liman).

-Timeriwt n idrugen(lesrar) n umaγrad.

-Aγbal (awenneε) n terrumsut d isekkiren.

U yella ibn ağr lεasqalani deg adlis-is: “Al-fat Al-bari fi car ai Lbuxari”

yerna γures ayli (aric) iwumi yefka isem "Ayli n tusna send (weqbel ) ameslay d umahil", d ayen i y cudden γer wawal n ebbi sebanu «Issin γer d akk ulac yillu (ayuc) ala allah» [Muamed 19].

 

1. Azal n Tusna di Sunna (Ansay) n Nnbi:

Ben-aγ d timerwin (d iεecaten) n imeslayen n Wucbi i yessawalen γer usuter n tusna, u id yetbegginen azal n imusnawen, garasen:

1. Γef muεawya yenna: yenna wemceggeε n ebbi fell-as taallit ebbi d slam-is (win i wumi yebγa ebbi lxi asyefk tamusni n ddin (ajjed)) [yessawe-it-id Lbuxari d Muslim]

2. Гef Abi Ddardae yenna sliγ imceggeε n ebbi fell-as taallit ebbi d slam-is yeqqared (win ara iefren abrid i deg yessutur degs tusna, atan ebbi as yessigel (yessishel) s yis abrid γer lğennet (amradan), u lmaleykat (ineğlas) srusunt iferrawen nsent i win yessuteren tusna (anelmad) seg asgiwen (ia) deg wayen tgen,u amusnaw yessutur-as asuref sekra n win yellan deg igenwan d win yellan di lqaεεa ula d iγaγaten iselman deg waman, u azal n umusnaw γef urrumsan am azal n wagur γef ugensatriwen (ikawakib) nnien, u imusnawen d imekkasan (lwaata) n lambiya, ur d ğğin ara adrim maca ğğand tusna, u win itt-yebbin atan yebbi cci meqren) [yessawed-it-id Abu Dawud d Ttirmidi].

 3. Гef Anas yenna: yenna wemceggeε n ebbi fell-as taallit ebbi d slam-is: (win ara yefγen γer usuter n tusna, aten deg wabrid n ebbi alama yuγaled) [yessawe-it-id Ttirmidi]

4. Гef Abi Huaya yenna: yenna Wucbi n Nnbi fell-as taallit ebbi d slam-is: (Mi ara yemmet wemdan, imahilen-is ad kfun ala di tlata (ka) n tγawsiwin, takuta(adaqa) tamaγlalt (yezgan), neγ tusna ara iqedcen i lfayda n yemddanen, neγ aqcic yebbin abrid yelhan ara s idaεεun γer ebbi) [yessawe-it-id Muslim].

5. Гef Abi Huaya yenna: yennad wucbi n Nnbi fell-as taallit ebbi d slam-is (win iefren abrid i deg yessutur tusna, atan ebbi as yissegel yis abrid  γer lğennet. yal agraw n yemdanen ara d yemlilen deg yiwen wexam deg yexxamen n ebbi sebanu (lğwameε) aken ad γren adlis n ebbi (leqran) at slemden baygarasen atan ad ubb fell-asen taferiwt (ssakina), u a tent del tmella (ema), u ad sbarberent lmalaykat fellasen, u aten id yebder ebbi sebsaanu γer wid yellan γures) [yessawe-it-id Muslim]

6. Гef Σabdu Allah Bnu Σuma Bnu Lεa yen-ad: yenn-ad wucbi n Nnbi fell-as taallit ebbi d slam-is: (ebbi ur yesseγbay ara (yessengar ara) tamusni s weqlaε is deg yemdanen maca yesseγbay tusna s welqa n tneffutin (lawa) n imusnawen, mi d anda ur d yessegri ara ula d yiwen degsen , imdanen ad ssarsen  d iqarray fellasen innuzaγ (lğuhhal) mi ten seqsen γef temsalt yellan, ad fken tamuγli nsen mebla ma fkan i tmuγliwin agi lsas i iean di tusna ,dγa ad flen u ad seflen wiya) [yessawe-it-id Lbuxari d Muslim].

 

* Imeslayen n uaba (imeddukal n Nnbi) iwan n ebbi fell-asen:

1. Гef sidna Σuma yen-ad: (ma yetwateqsa umusnaw , tamusni-is ad tban di ka n temsal: ya ad isenned γer ayla (laya) i ibanen, neγ γer sunna i yetwellihen, neγ ad yenni d ebbi i yeran).

2. Гef Abi Huaya yenna: (yifiyit ad qqimeγ tasaεet ad agmaγ tamusni di ddin wala ad alleγ i kamel (stimmad) alami d ba).

3. Гef Abi Ddardae yen-ad: (araz (almad) n tusna tasaεet yif εawaz n yi s timmad s tallit).

4. Yenna Ttawi: (ulac i yifen  sel tigin n watfaren asuter n tusna).

 

2. Asmatu n tusna di Sunna n Nnbi: ur d yessewzel ara Nnbi tusna di tusniwin n ddin d usauf n lislam, imi at-id naf tegbered (tjemεed) tusniwin tangawin, i ibedden γef tamit d wannay (asiked).

Imi Tusna tangawant tettafed tifrat i wuguren, tesseqrabed isettumen (lmasafat), u ytcuu i tizmar (aqat), ma d tusna n ddin tessebibir γef tusna tangawant  aken ur tetecce ara, u ur tettuγal ara d allal n usedrem.

Ad kangawenty (ase n ddin n d wedent gdil ara la d naf azal n ukku mraw (ebεin) n imeslayen nwucbi id yetmeslayen γef temsal yeran tujya, u deg wayen id yenna wucbi fell-as taallit ebbi d slam-is a-agi: ( mkul aan id yeub ebbi iubbed yides ellu) [yessawe-it-id Lbuxari], u deg wayen i yesεan azal id tebder sunna n wicbi fell-as taallit ebbi d slam-is Lhağama (aqaε n idammen).

Di sunna asiwel γer welmad n ak tusniwin i γef tebna dduni, tusniwin agi ma lemdentent kra wiyi xas ur tent lmiden ara.

 

3. Tebga n usuter n tusna:

3.1. Aseqεed n yeswi deg usuter n tusna ara yilin i udem n ebbi, yenna wemceggeε fell-as taallit ebbi d slam-is: (tigawin s tidemiwin (nniya), u yal amdan yetwaaf s tidemiwin-is…) [yessawe-it-id Lbuxari].

(ur ttelmadewt ara aken ad tzuxxem s tmusni nwen zdat n imusnawen, ula aken ad meslayem (ad temğadalem) s yis ungifen) [yessawe-it-id Ibn Mağa].

Гef Abi Huaya yenna: (win ara ilemden tusna is id yebbi ad yessuter s yis udem n ebbi sebanu , maca netta ilemdit aken ad ielli cci n ddunit, wagini ur yettaf ara rria n lğennet ass n tnekra) [yessawe-it id Abu Dawud].

3.2. Akemmel deg usuter n tusna, imi d yen-ad ebbi: «u inid :ay agellid-iw arnuyid tamusni» [a-Ha 114], u di tqessit n sidna Musa nea d Σabdu Allah Al Xuayr amedya γef usuter n zyada n tusna: yen-ad ebbi sebanu: «ma zemreγ ad ak efreγ aken a iteslemde cwi di tusna n webrid yelhan is i tettuslemde» [Al-Kahf 66].

U llan wid ielen deg imezwura ger wid yesseasen γef usijjew n tusna d usnarni-is, u likma i imussanen teqqar: (suter tusna si ddu armi d aekka).

yetwasteqsa ufian Bnu Σyina: (anwa i yesεan ger yemdanen aser (yewağen) γer usuter n tusna? yenna: d win yellan degsen d amusnaw, imi leγla s yures d ucmit).

3.3. ba γef tidewasin: imi abrid n ullumme n tusna γezzif aken daγen yuεa, γef aya ilaq degs ssba γef tigellelt d εawaz d inig……

3.4. Tikci n wazal i aselmad yen-ad Nnbi fell-as taallit ebbi d slam-is:(ur yelli ara deg neγ win ur iweqqren ara ameqran -nneγ ur imudden ara tamella i ameyan-nneγ, ur yessinen ara azal n umusnaw ) [yessawe-it-id Amad]

tikci n wazal i amusnaw tettilid s:

-Tikci n tmeuγt d usemes.

-Aqaεεed n tγimit mebla ma nekkayasid s waεrur.

-Asteqsi n umusnaw mebla leya neγ zzux, yenna Ibn Cihab: (tusna d tixzanin u tisura nsent d asteqsi), u yenna Muğahid:(ur yettelmad ara win yetsetin wala win yessimγuren iman-is), u tennad Σaica: (acal sewhament tlawin n el anar ur tent gdil ara leya-nsent γef usuter n tusna n ddin) [yessawe-it id El Buxari].

al