|
Tazwart:
A ummu d yiwet n
tgejdit si tgejda n Lislam, imi d-yenna Ibnu Σuma
fell-Asen asgiwen n Allah belli Amazzan fell-As ta allit
n ebbi d slam-Is
yenna-d: ( yettusali
Lislam γef semmus n tgejda: Tanaga belli ulac Yillu ala Allah u d akken Mu ammad
d Imceyyeε n Allah, tigin n t allit
akken iwata, asufeγ n laεcu
(ez-zakat), a ummu n
Rem an d u uğğu
γer wexxam), u yuγ l al
yebder-d ebbi seb anu
agur n Rem an s
yisem-is mi d-yenna: «Agur
n Rem an i deg
d-yettwa ubb
leqran d tawelha i yemdanen u d tanzaten icaεlen n ubrid yelhan d unawal (el
furqan), ihi win i ed en
deg-wen i wagur-a ad t- yu am…»[Al
Baqara/185],
u a y agi i usemγer deg wazal-is, imi deg-s i d-yettwa ubb
Leqran, d ayen yessemlalen igenni d lqaεεa, u iεell-it Allah seb anu
d atefar deg useggas wis-sin n tinigt, yenna-d seb anu
:«A widan
ifelsen, yettuferre -ed fella-wen u ummu akken i
d-yettuferre γef wid i d-yusan
send-nwen akken ad tesεum tuqa»[Al
Baqara/183].
Di Tazwara: Azal-is:
Azal n wagur n Rem an
d win ar aγ i d-ibanen deg Imeslayen (El A adit) agi:
1.Γef Abi Hu ayra fell-As asgiwen n Allah yenna: yenna-d Wemceyyeε n ebbi
fell-As ta allit n
ebbi d slam-Is: ( a ummu
d am areb, ma yella wass i deg yu am
walebεa deg-wen, (ass-nni) ur ireggem
ara, ur ireffu ara u ur itteffeγ
ara i webrid yelhan, u ma yella irgem-it i d walebεa neγ
yennuγ-it-i-d
ad d-yini:"aqli u amaγ",
a eq Win uγur
tella tnefsit n Mu ammad deg ufus-Is, ar tezfer n yimi n una um tif tikdi n
lmesk, ana um γur-s snat n tedwitin: ma yef er ad idewet s lfa ur-is, u ma yemlal
Agellid-is ad idewet s u ummu-is) [yessawe -it
i d El Buxari d Muslim].
2.Γef Abi Hu ayra yenna-d: yenna-d Umazzan fell-As ta allit
n ebbi d slam-Is deg
wayen d-yessawa γef Ugellid-Is:( yal
leqdic n mmi-s n Adam i netta, ala a ummu, winna inu, u Nek ad sarrezeγ
fell-as) [yessawe -it
i d El Buxari d Muslim], snameken-d imusnawen L adit agi aqudusi, u ksen-d deg-s a as n inumak, γef
uqarru-nsen: d akken tuqna n u ummu γer ebbi seb anu d acuddu n tihugra, u
ayagi i wa as n tmen al:
a)· D akken a ummu ulac deg-s tijaεwent, i umeslay n
Wucbi fell-as ta allit
n ebbi d
slam-Is: (ulac
deg u ummu tijaεwent).
b)· Am akken d-yenna Limam El Qurtubi: ur d-yefki ara Allah seb anu
azal n tarrazt ara yefk γef u ummu akken
tt-i d-ibeggen di twalluγin
nni en, yenna-d seb anu deg wawal-Is:(u
Nek ad sarrez-eγ
yis), imi a ummu am
tzidert ( ber), u Allah seb anu
yeqqar-ed: «i ebbaren
(imzideren) ad a sen-t-tettunefk tarrazt-nsen bla le sab».
c)· (a ummu
i Nek) d timerna n
usali deg wazal.
d)· Yettuwekked-ed deg umezruy belli amdan yerrumsa
ebbi s t allit
d tuzya ( awaf) d udlil, akken yerrumsa yis-sen daγen wid iεell d
imttekkiyen i Ugellid n Imaγraden…maca ulac win yerrumsa s u ummu ala
Allah seb anu: (winna
inu).
3.Yenna-d Σabdu Allah Ibnu
Σuma fell-Asen asgiwen n
ebbi d akken Amazzan fell-As ta allit
n ebbi d slam-Is
yenna-d: (a ummu
d Leqran ad d-cafεen i urrumsan ass n tnekra, ad d-yini u ummu: A y Agellid-Iw
kseγ-as
lqut d yilik (ec-cahwa), ihi
udd-it i d yissi, u ad d-yini Leqran: kseγ-as
i es deg yi , ihi cafeε-it i d yissi, dγa
ad yettucafeε yis-sen) [yessawe -it
i d A mad s ssanad
i e an].
4.Γef Sahl Ibnu Saεd fell-as asgiwen n
ebbi yenna: yenna-d Wemceyyeε
fell-as ta allit n
ebbi d slam-Is: (tella
deg Umradan yiwet n tebburt i wumi qqaren E - ayan, ad kecmen seg-s Ina umen ass
n tnekra, ur ikeččem
ed seg-s ala Nutni, ad yettusiwel:"anda llan ina umen?", dγa
ad kren ur ikeččem yiwen seg-s ala nitni, mi ifat kecmen ad yettwamdel, dγa
ur ikeččem seg-s
ed) [yessawe -it
i d El Buxari].
5.Γef Abi Hu ayra fell-As asgiwen n
ebbi yenna: yenna-d
Wucbi fell-As ta allit
n ebbi d slam-Is:(mi
yekcem wagur n Rem an, ad ttwaldin-t tewwura n igenni -Amradan- u ad ttwamedlen-t
tewwura n tmest -afa- , u ad ttwarzen s snasel -ad ttwaceklen- Cwa en).
6.Yenna-d fell-As ta allit
n ebbi d slam-Is:(…tazwara-s
d tamella, talemmast-Is d asuref u tagara-S d asellek si tmest).
Swissin: Iswiyen n u ummu:
1.Iswiyen icudden γer teflest:
yenna-d seb anu:
«A widan
ifelsen, yettuferred-ed fella-wen u ummu akken i
d-yettuferre γef wid i
d-yusan send-nwen akken ad tesεum tuqa» [Al
Baqara/183],
imi a ummu d abrid yessawa en γer tuqa i yettawin si tama-s γer le mala n
Allah:«Allah
i emmel ibudiden»[Al
Σim an/76].
2.Iswiyen icudden γer ttrebga: A ummu yessizdig tinefsiyen u
yett ebbi-tent, u allalen-is deg wayenni:
· Aslelli n wemdan si tnumiyin.
· Tu fa n wemdan iman-is γef yilik.
· A ebbi n wafud i lebγi.
· Aseğhed n tzidert i tigin n twalluγin d tiğğin n ibekka en.
· As ulfu n una um s imlaγen n
ebbi seb anu d tme riwt n wazal-nsen,
imi imlaγen agi ad s-ttwaksen lawan n u ummu-is, d ayen ara t-yeğğen ad
yesnammer fell-asen Allah seb anu
i d-yennan deg wawal-Is:« ma
tesnammerem (iyi) ad a wen d-arnuγ» [Ib ahim/7], «ad
yessarez Allah wid yesnammaren» [Al
Σim an/144].
· Asuddes n tmeddurt n Yenselmen: s ubeggen n wakud n lef ur d s u .
· Aseqreb ger yemdanen d useddukel n twaculin.
3.Iswiyen icudden γer tmetti: a ulfu s inegmanen n igellilen
i wumi
d-yebbi ad ttunefken-t tun icin u ad sen-yettumudd ufus n tadhelt, imi ayur
n Rem an: am iqajmaren am isaxiyin ad ilin me a kif kif-i-ten di lex as.
4.Iswiyen icudden γer tdawsa: ( u amewt
ad twenneε tezmart-nwen)
akken d-yenna Wemceyyeε fell-As ta allit
n ebbi d slam-Is, u
d ayen d-begnent tezrawin tatrarin, imi a ummu d a arez u d tujya.
Swiskrad: Tigrayin:
♦Yenna-d Umazzan fell-As ta allit
n ebbi d slam-Is:( win
yu amen Rem an s teflest (u yenwa-t i
ebbi u ye ja deg-s kan tarrazt), atan
yettusuref-as wayen yezrin seg ibekkaven-is).
♦ Yenna-d Wcbi fell-As ta allit
n ebbi d slam-Is: ( win
i ullen
i n
Laylat Al Qadr s teflest (u yenwa-t i
ebbi u ye ja deg-s kan
tarrazt) atan yettusuref-as wayen yezrin seg ibekka en-is),
imi i n Lqadr d
i i γef d-yenna
ebbi seb anu: «…yif agim
(alef) n wayuren» [Al
Qadr/3], s wakka:
tarrumsut deg yi agi d tanmacalt n terrumsut n
laεme me a (83 n iseggasen).
♦ Asγiwel n lef ur d
uswexxe n s u , yenna-d fell-As ta allit
n ebbi d slam-Is: ( mazal
imdanen deg umellaγ
skud sγawalen-d
lef ur u ttwexxi en s u ) [Mtawan
fell-as seg umeslay n Sahl Ibnu Saεd], (se et,
imi tella tlemmiht (lba aka) di s u ) [Mtawan
fell-as γef Anas Ibnu Malik].
♦ Ana um yebbi-d fell-as ad yerfed iman-is γef yir imeslayen, tikerkas d
lehdu γef yemdanen d zεaf…, yenna-d fell-As ta allit
n ebbi d slam-Is: ( …ur
ireggem ara, ur ireffu ara u ur itteffeγ ara i webrid yelhan...),
u γef Σabdu Allah Ibnu Σuma
Ibnu Al Σa d
akken yesteqsa Amazzan fell-As ta allit
n ebbi d slam-Is: [d
acu ara yi iselken si reffu n Allah?], yenna-y-as:(ur reffu y ara) [yessawe -it
i d A mad deg
wedlis-is], u yenna-d
ebbi seb anu: «wid
itta afen zεaf (nsen)».
♦ Ta ullit n wučči n Rem an
i win yesεan tasuraft taca εit,
u γur-s tarrazt
ma yebγa ebbi.
♦ Ilaq γef wemdan ad yenfu asurdu deg wallaγ-is deg wayen yeεnan awenneε n
u ummu-is, u ur iγerrem ara ala ayen yečča s tidett, imi alugen n tusna n
ajjed (Lfiqh) yeqqa-ed:"talkint ur t-tekkes ara s usurdu".
♦ Ur ilaq ara γef wemdan ad iεell deg wayur agi d tagnitt n ufa es akken ad
yarbe s lemγawla s tmerna n leswam.
♦ Tuččint s lqis:« eččet
u swewt, u ur tt eggiεet ara, atan (Allah) ue i emmel ara wid yett eggiεen» [El
Aε af/31].
♦ Asef er n una um: ( win
yesfe ren ana um deg wagur n Rem an
si le lal yekseb, ad
allen fell-as Ineγlusen
u an n Rem an akken ma llan, u ad ixemmes
yid-es Ğebril slam fell-As i n Lqadr, u
win ukud ara ixemmes Ğebril atan ad yilqiq wul-is u ad
uqten ime awen-is)
♦ Awenneε n usefti n wagur agi s u ummu n wussan-is d t allit n wu an-is, d
leqraya n Leqran d webdar d umekti n
ebbi seb anu d udlil, d ustuqqet n
twalluγin di mraw n wussan ineggura d lεum a i win izemren, imi tecba l iğğ.
♦ A ummu n Nafila (ta awwuε):
• S is n wussan di Cewwal:( win
yu amen Rem an, sin akin yesse fer-as s is (n wussan) si Cewwal, atan am
akken yu am aseggas s timmad).
• Ass n Σa afa i win ur nelli ara deg wexxam n
ebbi (ur nelli ara d
l ağ), u s yis ad yem u ibekka en n useggas yezrin d ibekka en n useggas
d-iteddun.
• Ussan imellalen: wigi d ussan: 13,14,15 di yal agur n tziri.
• Ussan n Arim (Letnayen) d Amhad (Lexmis), imi wigi d ussan I deg
ttusersayen leqdicat n yemdanen ger ifassen n
ebbi seb anu.
• Astuqqet n u ummu deg wagur n Ceεban d waguren iγuddiden di
ebεa: Du
El Qiεda, Du El
iğğa, Mu a am d
ağab.
• A ummu n yiwen wass d wučči n
waye , u wagi d a ummu yifen ak
wiyi ,
u d win i emmel Allah seb anu ugar, u wagi d a ummu n Dawud slam fell-As.
|