Lbaqara (Tafunast)

 

 

Layat si 226 γer 230

    

 

Tmeslayen ifiyar-a γef twacult d werkad-is d tussna n ebbi sebanu deg uceeε n berru.

 

﴿لِّلَّذِينَ يُؤْلُونَ مِن نِّسَآئِهِمْ تَرَبُّصُ أَرْبَعَةِ أَشْهُرٍ فَإِنْ فَآؤُوا فَإِنَّ اللّهَ غَفُورٌ رَّحِيم

226-Wid iggulen ad ğğen tilawin-nsen uku n waguren, ulac fell-asen ma uγalen deg wawal-nsen imi Allah d amsuref d amallay: Innaw-agi yettunefk i yergazen iggulen ur   ttqeiben ara γer tilawin-nsen akken ad tent-qeen .Win igan aya-gi di tallit n ukuz wagguren u yuγal γer tmeut-is yessefk fell-as ad yuum takeffart n tgallit u allah ad s-yessuref ibekkaen-is[1].

 

﴿وَإِنْ عَزَمُواْ الطَّلاَقَ فَإِنَّ اللّهَ سَمِيعٌ عَلِيمٌ

227-Ma εewlen γef berru atan ebbi  isel u d amusnaw: Ma yegzem-itt di ay ur yettuγal ara γures, ma zrin uku waguren dayen ad yeru berru u qaren-d kra imusnawen belli tameut tezmar ad tessawe tamsalt-is γer lqai akken ad yame s tuγalin neγ s berru, ma yugi wegaz ad yuγal u yugi ad yebru d lqai ar a tt-yesebrun; u Allah isel ayen d-eqaren yera ayen xedmen d wayen gemnen.

 

﴿وَالْمُطَلَّقَاتُ يَتَرَبَّصْنَ بِأَنفُسِهِنَّ ثَلاَثَةَ قُرُوَءٍ وَلاَ يَحِلُّ لَهُنَّ أَن يَكْتُمْنَ مَا خَلَقَ اللّهُ فِي أَرْحَامِهِنَّ إِن كُنَّ يُؤْمِنَّ بِاللّهِ وَالْيَوْمِ الآخِرِ وَبُعُولَتُهُنَّ أَحَقُّ بِرَدِّهِنَّ فِي ذَلِكَ إِنْ أَرَادُواْ إِصْلاَحًا وَلَهُنَّ مِثْلُ الَّذِي عَلَيْهِنَّ بِالْمَعْرُوفِ ولِلرِّجَالِ عَلَيْهِنَّ دَرَجَةٌ وَاللّهُ عَزِيزٌ حَكُيم

228- Tid yennebran ad qiment deg ixamen-nsent (ad ğunt) kad n tardiwin, u megdul fell-asent ad ffrent ayen yexleq ebbi deg iεebba-nsent ma llant d tid ifelsen s Allah d wass n tagara u irgazen-nsent sεan uger azref ad ten-id arren di tallit-agi ma bγan azday (gar-asen) u γusent izerfan yegdan atfaren s wayen yelhan u γusent izerfan yegdan atfaren s wayen yelhan, maca d irgazen i yezwaren fell-asent(nnig-sent) u Allah d uzmir d amusnaw.

Tid yennebran ad qiment deg ixamen-nsent (ad ğunt) kad n tardiwin: Tin yennebran seld mi yenekmal zwağ-nsent, d ar arğunt krad“elquru-e” d talit n lεidda-nsent u "lqur-e" d tarda γer ianafyen d ienbalyen u d atallit n tezdeg γer imalikiyen d icafiεiyen. Tin yebran ad teqim deg uxam n wergaz-is ur tettfeγ ara am s lebγi-s neγ melba, acku yenna-d ebbi deg wawal-is:« a yamazzan, ma tebram i tilawin(-nwen), brut-asent s lεidda-nsent u esbet lεidda, ugadet Allah ebbi-nwen u ur tent-sufuγet ara alama xedment tawaγit meqren, tigi d tilisa n Allah ,win ieken tilisa n Allah atan ilem iman-is., ur teri, ahat sin akin yella kra ixeddem ebbi.» [Aalaq 1]

Lεidda tesεa aas n yeswiyen wigi d:

-Tamusni n imawlan n yemdanen d wansi d-ekan akken daγen tikci ntegnit i wergaz d  tmeut akken ad myuγalen.

U megdul fell-asent ad ffrent ayen yexleq ebbi deg iεebba-nsent ma llant d tid ifelsen s Allah d wass n tagara: Ur ilaq ara γef tmeut ad teffer ma tella s tadist neγ ad tesewzel tallit n lεidda-yines, ma tella d tin ifelsen s ebbi u tettagad tafeggurt n wass aneggaru.

U irgazen-nsent sεan uger azref ad ten-id arren di tallit-agi ma bγan azday (gar-asen): Izmar wergaz ad d-yerr tamut-is ma yebra-yas kan yiwet n tikkelt melba tiwtilin, ma d ayen yelhan i yebγa mačči d aγilif ar a s-yernu, neγ akken ad t-imerret.

U γursent izerfan yegdan atfaren s wayen yelhan: Ama d argaz neγ d tamut wa yesεa izerfan γef waye imi arcal ur isuu ara izerfan maca isebibir fellasen.

Maca d irgazen i yezwaren fell-asent (nnig-sent): Tunnigt n wergaz γef tmeut mačči d asmenyaf-is maca d taγalaft fell-as akken ad yerfed axam-is ama s tedrimt neγ s ttebga.

U Allah d uzmir d amusnaw: Ad iqas wid iεuan annaen-is u d netta i d amusnaw ameqran deg wayen d-icei yemdanen-is imi ur sen-isbaba yara ayen iwumi ur zmiren ara.

 

﴿الطَّلاَقُ مَرَّتَانِ فَإِمْسَاكٌ بِمَعْرُوفٍ أَوْ تَسْرِيحٌ بِإِحْسَانٍ وَلاَ يَحِلُّ لَكُمْ أَن تَأْخُذُواْ مِمَّا آتَيْتُمُوهُنَّ شَيْئًا إِلاَّ أَن يَخَافَا أَلاَّ يُقِيمَا حُدُودَ اللّه فَِإِنْ خِفْتُمْ أَلاَّ يُقِيمَا حُدُودَ اللّهِ فَلاَ جُنَاحَ عَلَيْهِمَا فِيمَا افْتَدَتْ بِهِ تِلْكَ حُدُودُ اللّهِ فَلاَ تَعْتَدُوهَا وَمَن يَتَعَدَّ حُدُودَ اللّهِ فَأُوْلَـئِكَ هُمُ الظَّالِمُونَ

229- Berru snat n tikkal, tiririt s leεqel d lmaεqul neγ berru s lewqama ur wen-ittusuref ara ad tawim ayen sent- tefkam ala ma ur tugadema ur ad trekem tilas n ebbi U ma tugadem ur tettqadaem ara tilas n ebbi, ulac fella-sen aγilif ma terra-yas i wergaz tuččit-is. Tidak d tilisa n Allah ur tent-reket ara, win a ireken tilas n ebbi widak i d iruγdimen

Berru snat n tikkal, tiririt s leεqel d lmaεqul neγ berru s lewqama: Yega cceε talast i werway illan deg berru, imi di tallit n send Lislam (lğahilya), irgazen berrun i tlawin-nsen aas n tikkal u ttuγalen γur-sent akken ebγan u melba tilisa, aya-gi d ayen d-igellun s waas n wuguren d iγilifen.

Ma d berru ideg yesεa wergaz ad yer tameut-is d win I d-yean yiwet n tikelt (s yiwen wawal) u tameut ur tettili ara s tarda neγ d timnifrit, ilaq ad tili zediget u ur tt-inul ara ( ur d-ellin ara gar-asen wassaγen n tuzuft).

Ur wen-ittusuref ara ad tawim ayen sent- tefkam ala ma ur tugadema ur ad trekem tilas n ebbi:

ebbi sebanu yegdel γef yergazen ad ekksen tuččit-nsent i tilawin ma sent- ebrun imi tina d azref –nsent.

U ma tugadem ur tettqadaem ara tilas n ebbi, ulac fella-sen aγilif ma terra-yas i wergaz tuččit-is:Ifka-d ebbi sebanu “lxulε” d azref n tmeut i waken ad taγ berru-is u a s-terr i wergaz-is tuččit-is neγ a s-tefk kra ntedrimt i wakken ad msebun[2].

Lxulε amezwaru di lislam yella-d sγur abiba Bint Sahl Al anai Tameut n Tabit Bnu Qays Bnu Cemmas, tu γer umazan fel-as tallit n ebbi d slam-is tenna-yas: (wellah ma sukeseγ-as-d di ttebga-s wala di ddin-is maca ugadeγ ad kefaγ di lislam) inna-ys umazan: (ad s-tarre tibirt-is?) tenna-y-as: ( ih ). Dγa yeba ger-asen u yenna-yas i Tabit: (bru-yas) [3]

Tidak d tilisa n Allah ur tent-reket ara, win a ireken tilas n ebbi widak i d iruγdimen: Ur ilaq ara a neffeγ γef wayend-yessrs ebbi s utεeddi γef tlisa-ines d izuraf-is imi ayagi dayen t-isserfuyen.

 

﴿فَإِن طَلَّقَهَا فَلاَ تَحِلُّ لَهُ مِن بَعْدُ حَتَّىَ تَنكِحَ زَوْجًا غَيْرَهُ فَإِن طَلَّقَهَا فَلاَ جُنَاحَ عَلَيْهِمَا أَن يَتَرَاجَعَا إِن ظَنَّا أَن يُقِيمَا حُدُودَ اللّهِ وَتِلْكَ حُدُودُ اللّهِ يُبَيِّنُهَا لِقَوْمٍ يَعْلَمُونَ

230- U ma yebra-yas ur yezmir ara ad yuγal γures alama yuγ-itt wergaz nnien. Ma yebra-yas ulac fell-asen aγilif ma myuγalen ma walan ad qadren tilas n Allah. Tidak d tilisa n ebbi iskan-itent i wegdud yessnen

U ma yebra-yas ur yezmir ara ad yuγal γures alama yuγ-itt wergaz nnien .ma yebra-yas ulac fell-asen aγilif ma myuγalen ma walan ad qadren tilas n Allah: Ma yebra-yas wergaz i tmeut-is tikelt tis kad ad tettwagdel fell-as i lebda ur yezmir ara ad tt-yuγal alama tezweğ d wergaz nnien zzwağ iean u a s-yebru neγ ad yemmet u ad teğu tallit n lεidda imir kan i yezmar wergaz amezwaru ad t-yaγ s laεqed d tuččit imaynuten.

Iswi n usees agi d aqerr n irgazen akken ur berrun ara i tilawin-nsen melba ma muqlen γer twuγa i d-isegray berru.

Tidak d tilisa n ebbi iskan-itent i wegdud yessnen: Widak d izuraf n ebbi d isentiyen-is iskan-iten i wat tmusni d tegzi wid ittxemmimen di tagara n temsal.

 


 


[1] El Qurubi, Asegraraw(el Ğamiε) n izuraf n Leqran, nesseqdec yakan adlis agi, asebtar 93.

[2] Muammad Beltaği, deg izuraf n twacult , Axxam n Taqwa El Qahia Asizreg 1, 1421h/2001,asebtar 477.

[3] Issawe-it-id Ibn Mağğa.

uγal